#Relatcurt #conte #enllaç a la 1a part
2ª Part – La Cambra Secreta
Chiyoko, amb la seva suau veu tremolosa, va començar a explicar la història a Ryûnosuke a través dels reculls de la seva memòria fragmentada. L’avi de Chiyoko, Kazuo, havia estat un amic fidel de Ryûnosuke des dels temps antics, quan les seves vides es van entrelligar en un teixit de secrets i aventures que abastaven els segles.
Amb cada paraula que Chiyoko compartia, els records esclataven en la ment de Ryûnosuke com petards brillants en una nit estrellada. Recordava els seus combats al costat de Kazuo, les seves rialles compartides i les llàgrimes vesades en moments de pèrdua. Però, sobretot, recordava el pacte que van fer fa molts anys: el pacte de la immortalitat.
Kazuo i Ryûnosuke van beure de la font de la vida eterna, decidits a compartir les seves vides fins que el temps mateix es desvanís. Però el preu d’aquesta immortalitat va ser alt: la pèrdua de la memòria. Amb cada segle que passava, els records s’esvairien com boira al matí, deixant només els contorns borrosos d’una existència passada.
Però ara, amb Chiyoko revelant els secrets ocults de la seva vida, els fragments del seu passat es van començar a unir. Ell era Ryûnosuke, l’amic de Kazuo, l’immortal que havia vist nàixer i caure imperis, l’home que havia perdut més del que mai podria recuperar.
Amb Chiyoko com a guia, Ryûnosuke va explorar els racons més obscurs de la casa-museu, desenterrant els secrets que havien estat amagats durant segles. Va trobar pergamins antics que contenien històries d’èpoques passades, objectes misteriosos que semblaven tenir un poder innat i, finalment, la fotografia que havia buscat amb tanta insistència.
Davant d’ells, enmarcada en un or decaigut, es trobava la imatge dels samurais que tant havia captivat Ryûnosuke. Un grup d’homes valents i decidits, amb els seus rostres seriosos i les seves armadures resplendents, posaven per a la càmera amb una dignitat que transcendia els anys.
I al mig d’aquell grup, es trobava ell mateix. Amb els seus trets característics, els ulls plens de persistència i una espasa al costat, semblava estar congelat en el temps. Ryûnosuke va observar la imatge amb una barreja de fascinació i temor, però sobretot, amb una profunda sensació d’humilitat davant de la seva pròpia existència immortal.
Però abans que pogués processar completament el que veia, Chiyoko va tocar el seu braç amb tendresa i va dir amb una veu suau: “Ens hem de moure aviat. Els Senyors de l’Oblit no estan lluny, i no els agradarà que haguem descobert aquest lloc.”
Ryûnosuke va sentir un esglai corrent-li per l’esquena quan Chiyoko va esmentar els Senyors de l’Oblit. Aquells éssers misteriosos eren temuts per tots els qui coneixien la seva existència, guardians de secrets ancestrals i protectors de la línia que separava la memòria de l’oblit.
“Ens hem de moure aviat,” va repetir Chiyoko, la seva veu tremolant lleugerament. “Els Senyors de l’Oblit no estan lluny, i no els agradarà que haguem descobert aquest lloc.”
Amb un cor que bategava amb força, Ryûnosuke va seguir Chiyoko mentre abandonaven la sala dels secrets i tornaven a la llum del dia. Els seus passos eren silenciosos mentre es movien amb cautela, conscients que en qualsevol moment podrien enfrontar-se amb els temuts Senyors de l’Oblit. La seva ment girava amb el pes del que havia descobert, però també amb una nova iniciativa: descobrir més sobre el seu passat perdut i, amb sort, trobar un camí cap a la redempció per les seves accions passades.
Quan van sortir a l’aire fresc, van ser rebuts per la calor del sol i el cant dels ocells. Per un moment, semblava com si res hagués canviat, però Ryûnosuke sabia que el perill encara els amenaçava. Els Senyors de l’Oblit no descansarien fins a haver restaurat l’equilibri trencat per les seves descobertes.
“Què farem ara?” va preguntar Ryûnosuke, mirant a Chiyoko amb una expressió seriosa.
Ella el va mirar amb fermesa als ulls. “Hem de seguir endavant. No podem permetre que els Senyors de l’Oblit ens aturin. Hi ha més secrets per descobrir i més veritats per revelar.”
Amb un nus a la gola, Ryûnosuke va assentir. Sabia que el camí davant seu seria difícil i perillós, però també sabia que no podia tornar enrere. La seva existència immortal estava lligada a aquesta missió, i no descansaria fins a trobar les respostes que buscava.
Amb Chiyoko com a guia i la promesa d’un futur incert, Ryûnosuke va prendre la decisió de seguir endavant. Carregant amb ell els secrets de les edats i la decisió de desafiar els Senyors de l’Oblit, es va aventurar cap a un futur desconegut, decidit a descobrir el veritable significat de la seva immortalitat i el seu lloc en el món canviant.
Amb cada pas, Ryûnosuke es va adonar que el seu camí seria una prova de resistència i astúcia. No només havien d’enfrontar-se als Senyors de l’oblit, sinó també a tots els desafiaments que la seva existència immortal els presentava.
Chiyoko va guiar Ryûnosuke a través de passadissos ocults i cambres secretes, evitant les trampes que els Senyors de l’Oblit havien posat per protegir els seus secrets. La casa-museu es va convertir en un laberint de misteris i perills, però Ryûnosuke es va aferrar a la seva obstinació com un far enmig de la tempesta.
Amb cada descobriment, les peces del passat de Ryûnosuke es van unir amb més claredat. Va recordar les batalles viscudes al costat de Kazuo, les lluites contra les forces de la foscor i els moments de triomf i desesperació. Però també va començar a comprendre les conseqüències dels seus actes, les vides que havia tocat i els secrets que havia enterrat.
Però mentre exploraven els racons més obscurs de la casa-museu, els Senyors de l’Oblit no estaven lluny. Amb cada pas que donaven, sentien la seva presència com una ombra que els perseguia. Sabien que no podrien defugir per sempre, i que arribaria un moment en què haurien de fer front a la seva ira implacable.
Finalment, després de dies d’exploració exhaustiva, van trobar el que havien buscat. En una cambra oculta al fons de la casa, van descobrir un altar antic, decorat amb runes antigues i ofrenes misterioses. I al centre de tot, hi havia una relíquia antiga, una espasa ancestral que semblava brillar amb una llum pròpia.
Ryûnosuke va agafar l’espasa amb reverència, sentint el pes de les seves responsabilitats com una càrrega a les seves espatlles. Sabia que havia arribat el moment de la veritat, el moment en què hauria de fer front als Senyors de l’Oblit i reclamar el seu lloc en la història.
Amb Chiyoko al seu costat i l’espasa en mà, Ryûnosuke es va preparar per a la batalla que se li presentava. Sabia que el seu destí estava escrit en les estrelles, i que res no podria detenir-lo en la seva recerca de la veritat i la redempció. Amb un crit de resistència, va afrontar el futur amb valentia i esperança, decidit a desafiar els Senyors de l’Oblit i conquerir el seu destí immortal.