Història de Sant Jordi ’23

#SantJordi2023
#Microrelat #Relatcurt #SantJordi #Llegendes

Com tothom sap, les llegendes neixen de les històries que, s’han explicat sempre de boca-orella i que, amb el pas del temps i l’omissió de les parts mes crues del relat, les han convertit en contes o llegendes per infants.

Sant Jordi. La veritable història.

Fa molts segles, va existir un antic regne anomenat Nàssar, on els seus habitants vivien atemorits per un monstre sanguinari. Aquest esser que vivia sota terra a una gran caverna, s’alimentava del bestiar que pasturava fora de les fronteres del regne per que moltes vegades, els pastors s’aventuraven fora dels límits ja que les pastures eren més abundants, però això, la majoria de vegades els obligava a fer nit fora de casa amb el perill de ser atacats pel monstre. Era tant el perill, que fins i tot es cruspia als mateixos pastors que intentaven plantar-li cara. Molts cavallers i herois van gosar entrar a la caverna per intentar matar aquest monstre, però qui entrava no tornava a sortir. Per accedir a aquesta gran caverna s’havia de travessar un laberint de coves interminables i tothom que havia entrat, acabava perdut o devorat per la bèstia.

Com cada vespre, quan el sol s’amagava, el monstre sortia del seu cau per alimentar-se, però ja feia setmanes que no trobava res amb que omplir-se la panxa i va decidir ampliar el seu territori de cacera sobrepassant les fronteres i explorar per les terres del regne de Nàssar.

Nàssar era governada pel rei i la seva filla, la princesa. La princesa tenia un odi terrible a aquesta bestia, ja que quan la princesa era petita i la seva mare tornava d’un llarg viatge d’unes altres terres, va ser atrapada per aquest monstre i ningú va poder fer-hi res, tothom qui va intentar rescatar-la va morir en l’intent. La princesa amb l’anima trencada, va jurar que algun dia ella mateixa clavaria l’espassa forjada pels seus avantpassats, dins el cor de la bèstia.

La princesa va convocar una reunió amb els cavallers més valents del regne per decidir què fer amb aquest monstre que cada vegada es feia més atrevit. Els cavallers van suggerir diverses estratègies, però cap semblava viable fins que la princesa va proposar ella mateixa entrar a la caverna i lluitar contra el monstre. Tots els cavallers van objectar la proposta, però la princesa va ser contundent, si no feien res, el monstre seguiria matant i això no ho podia permetre.

Va arribar el dia de la gran batalla i la princesa va entrar sola a la caverna armada amb la seva espassa i envoltada de torxes. Va caminar per les coves durant hores fins que finalment va arribar a la cambra on es trobava la bèstia.

Per la seva sorpresa, quan va arribar al final de la caverna, va veure un drac majestuós enmig de la seva guarida. La princesa estava impressionada per la grandesa de la criatura, però estava decidida a complir la seva promesa. Va treure l’espasa i es va disposar a lluitar contra el drac.
Despres d’un combat llarg i ferotge, la princesa en un moment de la lluita agafa per sorpresa al drac, i aconsegueix enclavar l’espasa entre les dures escates de la pell del drac, i amb el seu cos empenyent i enfonsant l’espassa en la carn del drac, travessa el seu cor deixant aixi al drac fora de combat.
Però, en aquest moment de pausa, la princesa va mirar als ulls del drac i va veure-hi una certa semblança amb els ulls de la seva mare. Aleshores va entendre que el drac que tenia davant seu no era un monstre qualsevol, sinó que era la seva mare desapareguda, que havia estat maleïda i transformada en drac per un vell envejós de la seva bellesa.

Amb llàgrimes als ulls, la princesa va deixar anar l’espasa i es va abraçar al coll del drac amb força. La maledicció es va trencar i la mare de la princesa va tornar a la seva forma humana. La filla abraçava la seva mare plorant mentre es maleia pel que acabava de fer, veia com la vida de la seva mare li marxava entre els braços.

Abans d’expirar el seu últim alè, la mare li va explicar que un portal màgic la va transportar a una terra llunyana on va ser maleïda pel vell envejós, la mare també li va mencionar que una rosa màgica que havia trobat en aquella terra llunyana, tenia el poder de guarir malalties i fer realitat els desitjos.

La princesa decidida a trobar aquesta rosa màgica per tornar la vida a la seva mare, i tots els que havien perdut la seva vida pel monstre de la caverna, va aconseguir trobar aquest portal magic i viatjant per ell, va portar la rosa fins el seu regne. Un cop al cementiri on van ser enterrats, va plantar la rosa al terra al costat de les tombes i en poc temps, la rosa va créixer i florir amb una intensa bellesa, i els pastors i cavallers van tornar a la vida, amb una segona oportunitat per viure.
Entre els pastors i cavallers la princesa va veure la seva mare que també havia tornat a la vida i caminava cap a ella decidida, es van abraçar i plorar per tot el que havia passat i el temps que havien estat separades.

A partir d’aquell moment, la rosa màgica va ser mantinguda i cuidada pel regne de Nàssar, i va ser considerada com un símbol de la vida i de la segona oportunitat. La gent del regne va aprendre a utilitzar els seus poders per ajudar els altres i per fer realitat els seus desitjos més profunds.

I així, la llegenda del monstre de la caverna es va convertir en una història de redempció, amor i esperança, que va inspirar a molts a viure les seves vides amb valentia i a no renunciar mai als seus somnis.